Candela Peña i Bob Pop, en Dona la Veu

El dissabte dia 12, a les dotze i mitja del matí, el centre del Carme de València acollia la segona trobada de Dona la Veu, la iniciativa cultural de Caixa Popular, protagonitzada aquesta vegada per l’actriu Candela Peña i l’escriptor, guionista i comunicador Bob Pop. Embarcats ara en ple rodatge de la sèrie sobre la vida de Bob Pop, escrita i dirigida per ell, per a la cadena TNT, els dos van deixar clar que l’humor, el sentit comú, perseverar en el ben fer en l’ofici de cadascun pot millorar la vida de tots. El riure (intel·ligent) com a teràpia.

Amb un punt de vista marcadament feminista, combatius els dos des dels seus universos professionals per la igualtat entre homes i dones, l’actriu i l’escriptor van contar les seues trajectòries vitals i professionals, que no sempre han sigut reeixides i no sempre han sigut fàcils. Candela, una actriu rotunda, gegant, de raça, viu un moment dolcíssim. És candidata a uns quants premis pel seu paper protagonista en La boda de Rosa, l’última pel·lícula d’una altra dona creativa, Icíar Bollaín. Acaba de rodar la segona temporada de la sèrie Hierro, de Movistar Plus, en què interpreta una jutgessa carismàtica i forta, que, amb tot en contra, ha de resoldre conflictes diferents en aquesta illa canària. A més està immersa en el rodatge de la sèrie esmentada que ha creat Bob Pop.

Però, tal com va quedar clar durant la xarrada, no sempre va ser així. Candela va passar una dura travessia del desert. “Vaig estar tres anys sense treballar, amb un fill menut, i sola. Va ser dur, no tenia pla B i per això els dic a les xiques joves que es dediquen a això que se sanen el cap, que és el més important”, va apuntar. “Jo soc molt mala actriu per a la vida, se’m veu el plomall de seguida”

Tots dos es van declarar rendits l’un a l’altre. “Jo, després d’aquesta sèrie, ja només vull escriure per a Candela. Lluitaré per tu”, va dir Bob durant la trobada, referint-se al paper que ella interpreta en la sèrie (en què fa el paper de mare del Bob xiquet i adolescent). “Jo també vull el mateix”, va apuntar l’actriu.

També va quedar clar durant la xarrada que, per arribar a aquest moment professional, han hagut de lluitar. Candela, des del seu lloc d’actriu poc convencional, té claríssim que tot el que té ho ha treballat, amb càstings, ofici, tenacitat. “La primera vegada que vaig anar a un càsting va ser per a la pel·lícula de Días contados, d’Imanol Uribe. I ací buscaven una xica alta i de cabells curts, així que imagina”, va contar divertida. A partir d’ací, la seua naturalesa d’actriu que exhala veritat li va donar oportunitats i li’n va llevar unes altres. “Jo vaig fer pel·lícules amb directores que no van tornar a cridar-me en les seues obres següents. Aquest ofici és així de dur”

Bob Pop, que va aconseguir la celebritat fa dos anys, quan Buenafuente el va convidar a participar cada setmana en el seu programa Late Motiv, va estar igual de precís, de sincer i de conseqüent que sempre. “Aquesta frase de ‘sigues tu mateix’ és una estupidesa, perquè si eres un imbècil, és millor que no ho sigues”, va apuntar.

Aquest comunicador, que parla amb la mateixa autoritat de les revistes del cor, de literatura, de l’homofòbia o de la igualtat entre homes i dones, una cosa que va amb ell des de sempre, ha treballat molt per arribar on està, per ser tingut en compte i aconseguir la legió d’entusiastes que el segueix. Va quedar clar durant la xarrada per què Buenafuente el va cridar per incorporar-se al seu equip: “Vull que vingues perquè jo semble més intel·ligent”, li va dir en el seu moment.

Tots dos van deixar clar amb les seues postures que la indústria del cinema i la televisió no sempre té un comportament just amb les dones. Candela va contar un exemple molt contundent: “Quan m’han cridat de revistes per demanar-me un reportatge i he demanat ser portada, m’han mirat estrany. Com que no soc el perfil no els quadra. Riuen, però no com una broma: se’m riuen a la cara, com si fora una cosa impensable. L’assumpte de fons és que no veuen que no m’estiguen donant l’espai que crec que meresc”, va assegurar. Hi hagué una picada d’ullet tendra i divertida: vam compondre per a ella dues portades falses, l’una del Vogue i una altra de la revista americana New Yorker, en què la il·lustració va ser a càrrec de l’artista valencià Víctor Visa.

La conversa entre tots dos va discórrer per revoltes, com la vida. Vam transitar llocs divertits, tendres i durs, com la vida també. Tots dos es van mostrar sensibles i desenfadats, i van deixar clar que l’ofici que desenvolupen no pot donar-se si no som iguals, si no apostem de debò pel respecte, la tolerància. Recuperarem un moment dur i revelador: el dia de febrer del 2013 en què Candela va recollir un premi Goya com a millor actriu de repartiment per la pel·lícula de Cesc Gay, Una pistola en cada mano. El deixant del seu discurs d’agraïment, reivindicatiu contra les retallades socials, va durar molt de temps. “No sé si va servir d’alguna cosa –va apuntar en recordar-ho–; crec que la gent es va quedar amb el gest, però no amb el contingut de fons”.

Aquest Dona la veu, el segon d’aquesta sèrie de Caixa Popular (la primera va tindre lloc el mes de novembre passat a Gandia, entre els periodistes Rosa María Calaf i Jon Sistiaga) va acabar com va començar, amb sentit de l’humor i amb tendror. En allò que ja es convertirà en una norma, vam fer que Candela i Bob triaren entre aquestes quatre opcions televisives:

1. Participar en GH VIP.
2. Que isca una exparella teua contant intimitats en un programa de televisió.
3. Ser jurat en un concurs de talents amb Mario Vaquerizo i Risto Mejide.
4. Asseure’t a esperar la mort en una cuneta.

Entre riures, els dos van acabar triant la quarta opció. Per acabar, ens vam fer un selfie divertit amb el públic que va omplir la preciosa sala del Centre del Carme. Gràcies al Centre, l’acte també es va poder seguir en streaming a través dels canals de YouTube del CCCC i de Caixa Popular.

Crònica escrita per Mariola Cubells