Els fons i la inversió sota criteris de sostenibilitat

És difícil trobar objectius d’inversió en què hi haja més consens i que siguen més compartits que els que hi ha després del ball de sigles que està darrere de la inversió sostenible. ISR (inversió socialment responsable), ASG (ambiental, social, govern) o RSC (responsabilitat social corporativa) són sigles que responen a una idea comuna, la d’aconseguir viure en un món cada vegada millor.

La inversió sostenible fa temps que està implantada en entorns professionals i en inversors institucionals. Des de fa uns anys de manera progressiva l’inversor del carrer també comença a sentir-se identificat amb els criteris d’inversió sostenible i, especialment, les noves generacions estan cada vegada més sensibilitzades amb el concepte que la inversió sostenible és un mecanisme més per a canviar el món.

Encara que s’ha qualificat en alguns moments com a moda passatgera, pròpia de mercats alcistes, la veritat és que el biaix sostenible en els fons d’inversió ha fet que el seu comportament haja sigut especialment resilient durant la crisi borsària provocada per l’actual pandèmia, i això ha contribuït a accelerar el creixement d’aquestes estratègies d’inversió.

Part de l’explicació del bon comportament d’aquests fons rau en el fet les seues inversions s’han dirigit cap a empreses que en els seus objectius estratègics tenen un enfocament de llarg termini i inclouen l’anàlisi de l’impacte de la seua activitat en el medi ambient, es preocupen pel benestar dels seus empleats i pel respecte als drets humans, o en companyies tecnològiques, que tenen poca empremta de carboni. I és que les empreses viables en la societat i en el medi ambient són també més sostenibles econòmicament en el mitjà i el llarg termini.

Context normatiu

L’Acord de París del 2016 és el primer acord universal i jurídicament vinculant sobre el canvi climàtic i constitueix el punt d’inflexió per a les inversions amb criteris de sostenibilitat. Anteriorment la Unió Europa el 2014 havia aprovat la Directiva d’informació no financera (NFRD) que obliga les grans empreses a publicar, a més d’informació financera, l’impacte de la seua activitat en el medi ambient i incloure informació sobre qüestions socials i relatives al personal o sobre el respecte als drets humans.

Una fita més recent està en la Directiva (UE) 2017/828, que persegueix més implicació a llarg termini dels accionistes en les societats cotitzades en què inverteixen i impulsa el disseny d’estratègies de llarg termini amb objectius com la protecció del medi ambient o el benestar dels treballadors, a més dels financers, garantint així la sostenibilitat de les empreses en el futur.

El Reglament de Taxonomia relatiu a l’establiment d’un marc per a facilitar les inversions sostenibles, aprovat el 18 de juny de 2020, potser és un dels documents normatius més importants, atés que estableix els criteris per a determinar si una activitat es considera mediambientalment sostenible, a l’efecte de fixar el grau de sostenibilitat mediambiental d’una inversió.

Sostenibilitat contra rendibilitat

Són ja molts els estudis que indiquen que les empreses que compleixen els criteris ASG poden a arribar a ser fins i tot més rendibles. Cada vegada es reconeix més que la recerca i l’anàlisi basada en criteris de sostenibilitat poden identificar els riscos d’inversió i generar una rendibilitat superior. És complicat explicar que una empresa que segueix una estratègia a llarg termini tenint en compte paràmetres de sostenibilitat puga ser més rendible, no obstant això, hi ha estudis que demostren que les societats cotitzades que busquen maximitzar els seus resultats en el curt termini solen invertir menys en R+D. Aquesta inversió més baixa té, al seu torn, repercussió en el desenvolupament futur de la companyia, ja que llastra la seua capacitat d’adaptació al mercat, competitivitat, posició en els mercats internacionals, etc.

Com pot un inversor particular invertir de manera sostenible?

Els inversors han incrementat el nivell de les seues exigències en la presa de decisions d’inversió i busquen solucions d’inversió més sostenibles. Aplicar aquesta filosofia d’inversor al terreny particular exigeix saber quines empreses són més sostenibles, i això pot resultar complicat.

Les gestores com la nostra, Gescooperatiu, que tenen dins de la seua gamma fons d’inversió sostenibles, disposen d’un equip d’experts que s’encarreguen d’estudiar el compliment dels criteris ASG de les empreses en què inverteixen, i canalitzen les inversions cap a projectes que tinguen en compte factors mediambientals, socials i de bon govern, i d’aquesta manera aconsegueixen que l’inversor particular puga accedir a aquesta tipologia d’inversions.

La combinació dels criteris d’inversió tradicionals amb percepcions mediambientals, socials i de govern corporatiu és la base de les decisions dels gestors dels fons sostenibles. D’aquesta manera, els partícips dels fons que inverteixen en actius d’empreses que compleixen els criteris de sostenibilitat s’aprofiten a més dels avantatges ja coneguts dels fons d’inversió, com la diversificació i la fiscalitat.

La nostra gamma de fons sostenibles

Hi ha unes quantes maneres d’invertir de manera sostenible. En la nostra gestora creiem que la combinació entre aquestes permet fer una selecció millor de les inversions.

Els nostres fons es regeixen per un ideari ètic que inclou dos tipus de criteris d’inversió:

– Excloents, en què no cabrà la inversió en valors de companyies que entren en contradicció amb l’ideari d’inversió socialment responsable dels nostres fons. En concret, no s’invertirà en empreses que atempten contra els drets humans fonamentals, o fabriquen material armamentista, o col·laboren en la destrucció del medi ambient o la salut pública (venda d’alcohol, tabac…)

– Valoratius: s’inverteix en empreses que contribuïsquen positivament al desenvolupament de l’ideari d’inversió socialment responsable del fons. Es trien les millors companyies de cada sector que estiguen aplicant polítiques mediambientals (energies renovables, transport públic, control de la contaminació, canvi climàtic, escassetat de l’aigua, control de la despesa energètica), de responsabilitat social i bon govern.

Gescooperatiu, el mes d’octubre, ha creat un nou fons denominat Rural Sostenible Moderat, FI que complementa la seua gamma de fons sostenibles cobrint el perfil moderat. Aquest fons inclou com a novetat respecte de la resta dels fons de la gamma que és un fons SOLIDARI en què la gestora donarà el 2% de la comissió de gestió a fundacions sense ànim de lucre la finalitat de les quals siga promoure projectes considerats d’interés social.

La gamma actual de fons sostenibles de la nostra gestora consta de 3 fons, que s’adapten al perfil de risc de cada client, en què RURAL SOSTENIBLE CONSERVADOR FI cobreix el perfil conservador amb una lleugera exposició a renda variable limitada al 10%, el fons RURAL SOSTENIBLE MODERAT FI té una exposició mitjana del 35% a borsa, i RURAL SOSTENIBLE DECIDIT FI cobriria el perfil de més risc, amb una exposició mitjana a renda variable del 50%.