22 des. 2020
La producció d’un producte, servei o procés, en termes d’innovació, és un dels punts més importants per a la diferenciació competitiva d’una empresa en el mercat. Per a aconseguir que l’R+D+I, tan injuriat al nostre país, aconseguisca el protagonisme que mereix, és clau comptar amb vies de finançament adequades com la que ofereix la Línia LIC A.
El Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) va crear la Línia Directa d’Expansió LIC A el 2018 per aconseguir que les empreses innovadores tingueren accés a un recurs clau per a poder millorar la seua activitat pel que fa als actius materials i immaterials.
La convocatòria, que acaba el 31 de desembre de 2020, proposa una via de finançament estable, de 500 milions d’euros. Volem guiar-te perquè conegues les característiques principals d’aquesta línia, abans de prendre la decisió de millorar les teues oportunitats de negoci de manera considerable.
Els actius materials i immaterials, claus per a les empreses innovadores
Les dades de l’R+D+I a Espanya són aclaridores. El Quadre europeu d’indicadors de la innovació 2017 revela que el nostre país ha perdut un 5,7% de manera anual en termes d’inversió i finançament des de l’any 2008, mentre que l’índex d’innovació amb comparació a la Unió Europea ha caigut de manera pronunciada des del 2013.
És per això que Caixa Popular vol acostar la Línia LIC A per proposar una solució que permeta a empreses grans i menudes gaudir de la liquiditat que necessiten per millorar la seua activitat. A través de Tufinanziazion, aquestes empreses innovadores tenen un portal web amb més de 300 convocatòries públiques relacionades amb l’àmbit provincial, autonòmic, nacional o europeu, per a acomplir totes les seues necessitats de finançament públic.
500 milions és la quantitat que destina la Línia Directa LIC A, que estan destinats a dos àmbits molt importants de l’R+D+I com són les ajudes a la inversió inicial i les ajudes a la inversió inicial en favor de nova activitat econòmica.
Les primeres, basades en actius materials i immaterials, estan destinades a àmbits com:
- La creació de nous establiments.
- L’ampliació de centres existents.
- La diversificació d’establiments.
- La transformació del procés global de producció.
Les segones, que inclouen els mateixos actius i es relacionen amb:
- La creació de nous establiments.
- La diversificació d’una activitat que no siga idèntica o similar a la que ja hi haja tingut lloc.
Els actius materials a què fa referència la convocatòria són instal·lacions, maquinària o equips; mentre que els immaterials són els que no tenen una materialització física, com ara paleses, llicències, drets o fins i tot coneixements tècnics.
Els àmbits geogràfics que inclou la Línia LIC A
La Línia LIC A està dissenyada per donar cobertura a gran part del territori nacional, en algunes comunitats de manera completa i en altres dins de la modalitat parcial. Aquestes són les zones que reben assistència fins al 31 de desembre de 2020.
En les empreses individuals, les regions són:
- Andalusia, Aragó (sense incloure-hi Saragossa capital), Astúries, les Illes Balears (parcialment), les Illes Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Catalunya (parcialment), la Ciutat Autònoma de Ceuta, la Comunitat de Madrid (parcialment), la Comunitat Valenciana (s’exclou València capital), Extremadura, Galícia, la Regió de Múrcia, la Ciutat Autònoma de Melilla, Navarra (parcialment), La Rioja (parcialment) i el País Basc (parcialment).
En el cas de les pimes, aquestes són les beneficiàries:
- Aragó (s’exclou Saragossa capital), Astúries, les Illes Balears (de manera parcial), Cantàbria, Castella i Lleó, Catalunya (parcialment), la Ciutat Autònoma de Ceuta, la Comunitat de Madrid (parcialment), la Comunitat Valenciana (s’exclou València capital), Galícia, Navarra (parcialment), La Rioja (parcialment) i el País Basc (parcialment).
Com veus, la Línia Directa d’Expansió del CDTI està dissenyada per tindre un gran abast i que moltes empreses innovadores puguen finançar els seus projectes d’R+D+I. També has de recordar, abans d’optar a la convocatòria, que algunes de les activitats econòmiques que queden excloses són les del sector de la construcció naval, l’acer, el carbó, la pesca, els transports o les infraestructures energètiques.
Escrito el dt., 22/12/2020 - 09:00
Compartir este post
Artículos relacionados
La teua privacitat biomètrica: garantida en l’àmbit financer
La tecnologia biomètrica s’empra amb l’objectiu de resguardar la identitat dels clients i evitar qualsevol intent d’usurpació d’identitat o frau.
El sector financer ha vist un augment en l’ús de dades biomètriques com a mesura de protecció d’identitat i prevenció de dades. Característiques úniques com les empremtes dactilars, el reconeixement facial o la veu s’utilitzen per a identificar i autenticar a cada individu de manera segura. Per aquesta raó, les entitats financeres han implementat aquest tipus de tecnologia amb la finalitat de salvaguardar les dades dels seus clients i previndre casos de suplantació d’identitat i frau.
Descobreix la manera protegir les teues targetes bancàries del carding.
El carding és una activitat delictiva en ascens que implica l’adquisició i l’ús il·lícit de targetes bancàries.
La preocupació pel frau amb targetes bancàries, particularment el carding, va en augment en l’entorn digital. Per a protegir-se d’aquesta amenaça, és essencial seguir directrius de seguretat i utilitzar les mesures aconsellades per Caixa Popular. Juntament amb això, també és important estar al dia de les últimes tendències en carding i les estratègies de prevenció mitjançant recursos en línia de confiança.
Què significa i quina és la funció del SEPA?
El SEPA simplifica les operacions i les transferències internacionals en euros, eliminant obstacles i disminuint les despeses tant per als usuaris com per a les institucions financeres.
La sigla SEPA significa Àrea Única de Pagaments en Euros en valencià i fa referència a una iniciativa impulsada per les autoritats i les institucions financeres de la Unió Europea. El seu propòsit principal és unificar i simplificar els pagaments en euros als països membres de la zona euro, així com en alguns països no pertanyents a la UE que han optat per adoptar aquest estàndard.