social

ODS 8: Fomentar el creixement econòmic sostenible i inclusiu

2 febr. 2022

L’ONU, com vam contar amb anterioritat en articles sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible, va aprovar l’Agenda 2030 fa 7 anys. Aquesta agenda és una planificació que té com a objectiu construir una societat mundial més justa en què el creixement econòmic vaja de la mà amb el respecte del medi ambient i la justícia social.

L’economia sostenible, què és?


Segons el diccionari, l’economia sostenible és “el patró de creixement que concilia el desenvolupament econòmic, social i ambiental en una economia productiva i competitiva, capaç d’afavorir l’ocupació de qualitat, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social”.

De la mateixa manera, una economia sostenible ha d’assegurar el respecte ambiental i l’ús responsable dels diferents recursos naturals. Només així es poden cobrir les necessitats presents sense afectar negativament les generacions futures.

Els ODS estan dissenyats per les Nacions Unides perquè objectius com l’economia sostenible siguen possibles en el futur. D’aquesta manera, recollint-los en l’Agenda 2030 l’ONU pot assegurar-se que els estats tinguen temps per a comprometre-s’hi a mitjà termini.

 

Què és l’ODS 8?


El huité objectiu per al desenvolupament, dins d’un total de 17, busca atallar el canvi de model productiu. És a dir, “promoure el creixement econòmic inclusiu i sostenible, l’ocupació i el treball decent per a tots”.

Des de les Nacions Unides tenen identificades les principals raons per a promoure un model econòmic sostenible i definir, d’aquesta manera, l’ODS 8. Aquests motius els podem resumir en els blocs següents:

1. Regulació laboral i futur

L’any 2016 el 61% de les faenes es feien sense cap regulació. De fet, per al 2030 necessitarem 470 milions d’ocupacions més si volem que els joves continuen incorporant-se al mercat laboral.

2. Bretxa salarial

Aquesta diferència de sous entre sexes continua existint en 40 dels 45 països que s’han estudiat: els homes reben un sou 12,5% vegades més alt que les seues companyes. De fet, si no millora res, per a arribar a la igualtat salarial necessitaríem 68 anys. La diferència entre els sous d’homes i dones és ni més ni menys que del 23%.

3. Població activa

En la taxa de població activa, un 63% són dones. Els homes, de la seua banda, tenen una taxa de participació del 94%.

4. Cura de familiars

La cura de xiquets i persones majors continua exercint-se la majoria per dones. De fet, es fan càrrec d’aquestes faenes no remunerades 2,6 vegades més que els homes.

 

 

Quins són els objectius de l’ODS 8?


Disminuir la precarietat laboral, i així la desigualtat de gènere i de classe és l’objectiu principal de l’ODS 8. I què hi ha de les metes concretes que les Nacions Unides volen veure complides per arribar a una economia sostenible? Veiem altres objectius destacables que es persegueixen des de l’ODS 8:

Aconseguir que el PIB dels països en vies de desenvolupament siga almenys d’un 7% a l’any.

Optimitzar la producció econòmica mitjançant models socialment diversos i tecnològicament innovadors.

Aconseguir separar la productivitat i el creixement econòmic de la destrucció d’ecosistemes. El que s’espera per a la dècada vinent és un consum responsable i sostenible dels recursos naturals.

Plena ocupació per a les dones, joves i persones amb discapacitat.

Acabar amb el fracàs escolar i posar en marxa polítiques per a una emancipació millor dels joves.

Posar fi al tràfic de persones i prohibir el treball infantil, així com el reclutament de xiquets soldat.

Mantindre i defensar els drets laborals. Aconseguir que tots els treballadors, inclosos els immigrants, tinguen una ocupació digna.

Desenvolupar un turisme sostenible que tinga un impacte positiu en el medi ambient.

Defensar la inclusió financera i l’accés a serveis bancaris de qualitat per a tothom.

 

 

Hi ha algun país que haja assolit l’ODS 8?


Com sol passar en la lluita contra el canvi climàtic o amb les propostes per a millorar la conciliació familiar i el benestar laboral, els països escandinaus són els més avançats.

Els estats del nord europeu són, segons es recull en l’índex ODS, els que estan al capdavant amb una puntuació de 80 sobre 100, i aquesta última xifra és la màxima.

D’aquesta manera, Suècia té una puntuació de 84,5, Dinamarca de 83,9, Noruega de 82,3 i Finlàndia de 81. La raó és el seu fort compromís per desenvolupar polítiques socials i econòmiques. De totes maneres, encara han de treballar perquè la seua economia no depenga tant dels combustibles fòssils.

 

 

I Espanya, en quina posici— estem?


Espanya, de la seua banda, està bastant allunyada d’aquestes xifres. De fet, el 2020 vam ser el país número 30, amb una puntuació de 72,2. Aquesta nota es deu majoritàriament a polítiques en matèria d’igualtat de gènere, però no a mobilitat i ciutats sostenibles, justícia o educació de qualitat.

Des de Caixa Popular som conscients que tota petita aportació compta per a aconseguir un canvi més gran, per la qual cosa estem compromesos amb el compliment dels Objectius per al Desenvolupament Sostenible. Per això mateix, donem suport als comerços menuts i al desenvolupament social i rural del teixit productiu.

 

 

Escrito el dc., 02/02/2022 - 00:00

Compartir este post

Artículos relacionados

La teua privacitat biomètrica: garantida en l’àmbit financer

La teua privacitat biomètrica: garantida en l’àmbit financer

La tecnologia biomètrica s’empra amb l’objectiu de resguardar la identitat dels clients i evitar qualsevol intent d’usurpació d’identitat o frau. 
El sector financer ha vist un augment en l’ús de dades biomètriques com a mesura de protecció d’identitat i prevenció de dades. Característiques úniques com les empremtes dactilars, el reconeixement facial o la veu s’utilitzen per a identificar i autenticar a cada individu de manera segura. Per aquesta raó, les entitats financeres han implementat aquest tipus de tecnologia amb la finalitat de salvaguardar les dades dels seus clients i previndre casos de suplantació d’identitat i frau. 
 

Descobreix la manera protegir les teues targetes bancàries del carding.

Descobreix la manera protegir les teues targetes bancàries del carding.

El carding és una activitat delictiva en ascens que implica l’adquisició i l’ús il·lícit de targetes bancàries. 


La preocupació pel frau amb targetes bancàries, particularment el carding, va en augment en l’entorn digital. Per a protegir-se d’aquesta amenaça, és essencial seguir directrius de seguretat i utilitzar les mesures aconsellades per Caixa Popular. Juntament amb això, també és important estar al dia de les últimes tendències en carding i les estratègies de prevenció mitjançant recursos en línia de confiança. 
 

Què significa i quina és la funció del SEPA?

Què significa i quina és la funció del SEPA?

El SEPA simplifica les operacions i les transferències internacionals en euros, eliminant obstacles i disminuint les despeses tant per als usuaris com per a les institucions financeres. 


La sigla SEPA significa Àrea Única de Pagaments en Euros en valencià i fa referència a una iniciativa impulsada per les autoritats i les institucions financeres de la Unió Europea. El seu propòsit principal és unificar i simplificar els pagaments en euros als països membres de la zona euro, així com en alguns països no pertanyents a la UE que han optat per adoptar aquest estàndard.