• Consecuencias de la crisis sanitaria en los mercados financieros

Quin impacte està tenint aquesta crisi sanitària en els mercats de renda fixa?

2020-04-29T08:15:23+02:00 29 d'abril de 2020|A tu lado, Al teu costat|

Article elaborat per Gescooperatiu, Societat Gestora d’Institucions d’Inversió Col·lectiva del Grup de Caixes Rurals.

Les mesures de confinament adoptades pels països per a evitar el col·lapse sanitari van fent efecte i les últimes dades apunten a un aplanament de les corbes de contagis a Europa (encara que el ritme és inferior al de la Xina). Àustria i Dinamarca han començat la “desescalada” i preveuen alçar prompte el bloqueig, mentre que als països on les mesures de confinament s’han adoptat més tard, com el Regne Unit o els EUA, la corba de contagis continua ascendint. El focus en els pròxims dies se centrarà en el desenvolupament del virus als EUA, per les conseqüències que tindrà en l’economia mundial.

Sens dubte, la caiguda en l’activitat econòmica serà profunda i la duració dependrà del temps que s’allargue aquesta aturada. En aquests moments hi ha molta incertesa i és difícil fer-hi previsions. A escala macroeconòmica, ens espera la primera contracció de l’activitat global des de la crisi financera de l’any 2008, fet que portarà la majoria de les economies a entrar en recessió, però no oblidem que aquesta aturada serà temporal i que les mesures preses pels estats i pels bancs centrals contribuiran a la recuperació.

Mesures dels bancs centrals i dels governs

En les últimes setmanes hem vist que els bancs centrals i els governs han posat en marxa un paquet d’estímuls sense precedents quant a la dimensió i la velocitat d’implementació d’aquests estímuls, amb la finalitat d’injectar liquiditat i proporcionar accés a finançament a les empreses i als ciutadans més afectats per la crisi sanitària.

La política monetària dels bancs centrals s’ha focalitzat a donar liquiditat als mercats i evitar que a Europa es tornen a disparar les primes de risc, i a estabilitzar el deute d’alta qualitat creditícia. Quant a la política fiscal, encara que les mesures varien en funció dels països, els objectius que persegueixen els governs són els mateixos: implementar mesures per evitar impagaments (remissió d’impostos, ajuda a la desocupació….), ajudes per a finançar la crisi sanitària i estímuls per a fomentar la demanda domèstica (ajudes directes a empreses i a persones).

A Europa, s’ha arribat a un acord en la reunió de l’Eurogrup, després de discussions ben àrdues entre els països del sud pro eurobons (mutualitzar el deute i emetre un bo amb les mateixes condicions per a tots els països membres per a finançar els estats) i els països del nord pro rescat condicionat a reformes econòmiques.

A diferència del 2008, els bancs en general tenen una estructura molt més forta, amb nivells de solvència alts i balanços més sanejats, i estan sent el puntal bàsic per a ajudar les pimes i els autònoms més perjudicats. No s’ha d’oblidar que, encara que estem davant d’una crisi que tindrà un impacte fort en l’economia, l’origen no és una crisi del sistema financer. Les mesures preses per a protegir el sistema bancari tenen una rellevància especial pel fet que la majoria del finançament a companyies s’atorga a través dels bancs.

Què passa en els mercats de renda fixa?

La crisi sanitària ha produït en els mercats financers un moviment molt més brusc i ràpid que la viscuda l’any 2008, després de la fallida de Lehman. La correcció ha afectat tots els actius financers i, fruit de la falta de liquiditat, hem vist moviments erràtics en els bons sense distinció per emissor. No obstant això, els mercats de renda fixa s’han anat normalitzant a poc a poc i ara veiem l’impacte de les mesures adoptades pels bancs centrals que ajuden els mercats financers a funcionar correctament.

Quant al deute dels governs, després de la intervenció dels bancs centrals, no esperem grans moviments pel que fa als tipus d’interés de llarg termini, atés que a partir d’ara les autoritats monetàries tractaran de frenar els repunts excessius dels costos de finançament.

Quant al crèdit, durant el mes de març, tots els bons corporatius han experimentat un moviment d’ampliació dels diferencials molt violent (amb forquetes de demanda-oferta no vistes des del 2008) i no hi ha hagut cap refugi ni tan sols en els trams més curts de bons amb grau d’inversió, fet que ha generat una dislocació en els preus completament irracional. No obstant això, en els últims dies la volatilitat ha disminuït des de màxims, i els programes de compres de bons corporatius que van implementant el BCE i la FED ajudaran a estabilitzar els mercats de renda fixa.

Dins de la renda fixa, veiem més oportunitats d’inversió en bons corporatius europeus, amb grau d’inversió, companyies d’alta qualitat, poc endeutades, que compten amb el suport de les compres del BCE, i amb una exposició escassa al sector de viatges, turístic o petrolier.

Quant a la renda fixa amb més risc, comunament denominada high-yield o d’alt rendiment, ha sigut la que ha tingut pitjor evolució en les últimes setmanes; es reflecteix així una aversió més alta al risc. Especialment, el descens dels preus dels bons d’alt rendiment americà amb un pes important en el sector energètic (molt afectat per la forta caiguda dels preus del petroli) i en el sector de transport aeri ha deixat unes rendibilitat molt altes; es reflecteix d’aquesta manera una probabilitat més alta d’impagament. Als nivells actuals, el deute d’alt rendiment és atractiu per a l’inversor, però requereix una gran capacitat d’anàlisi per a evitar possibles paranys de valor durant el procés de selecció d’actius.

Tenim davant uns mesos de molta volatilitat, a causa de les incerteses que hi ha en el mercat (vacuna, tractament, duració de l’aturada econòmica…), però també és un moment d’oportunitats en què cal mantindre la cautela i la prudència en la selecció de les inversions.

Què recomana Gescooperatiu als seus clients?

En moments com aquest, convé mantindre la calma i deixar que el llarg termini actue de suport a la nostra inversió, més encara quan el mercat és imprevisible davant de situacions desconegudes en què és complicat fer prediccions. Un horitzó a llarg termini inclou períodes alcistes i baixistes, i, després de grans correccions, els mercats recuperen la confiança i comencen una etapa ascendent. Les mesures que es van posant en marxa per part dels bancs centrals i dels governs, juntament amb l’estabilització dels contagis, seran els puntals sobre els quals es fixarà l’inici de la recuperació. John Templeton, pioner en la gestió de fons d’inversió, deia que “els mercats alcistes naixen amb el pessimisme, creixen amb l’escepticisme, maduren amb l’optimisme i moren d’eufòria”. Quedar-se completament fora de mercat ens faria desaprofitar oportunitats i perdre els millors dies de recuperació.

Per als inversors potencials que fins ara no havien fet el pas d’invertir, aquesta situació es presenta com una oportunitat. Pensem que la millor manera d’accedir als mercats és invertir a través dels nostres fons i aprofitar així els avantatges de la diversificació. El nostre equip de gestors busca les millors alternatives, preponderant actius d’empreses de qualitat, solvents i amb negocis recurrents, preparats per a aprofitar la recuperació, que es produirà quan es vagen aclarint les incògnites que envolten la situació actual.

Deixeu un comentari

X