AL TEU COSTAT

Coronavirus: les boles i les notícies falsejades que circulen per Internet

3 des. 2021

Estem davant d’una onada de notícies falsejades i boles que circulen diàriament per les nostres xarxes; per això, ara més que mai hem de comprovar-ne la font. Saber d’on ve aquesta informació i la data és clau per a esbrinar si estem davant d’una fake news o informació falsejada sobre el coronavirus. A tall d’exemple, la web maldita.es ha comptabilitzat quasi 300 mentides relacionades amb la pandèmia.

Boles i mentides que no paren, com un vídeo d’un presumpte motí a la presó d’Alhaurín de la Torre que ni tan sols està gravat a Espanya, la notícia que el Govern ha ordenat llevar respiradors de Granada per portar-los a Madrid o el cartell que circula per les xarxes socials en què es diu que la tercera planta de l’hospital Puerta de Hierro, a Madrid, està reservada per a la família de Pedro Sánchez.

Centenars de boles van difonent-se sense parar per la xarxa cada dia amb l’únic objectiu de generar alarma, condicionar decisions i opinions, desestabilitzar democràcies i, fins i tot, mercats borsaris.

Durant aquests dies hem sentit de tot, autèntiques barbaritats, com ara el fet de glopejar-se la gola amb aigua amb sal per a previndre la infecció; xifres inexactes; imatges falses utilitzant el nom d’UNICEF per a donar consells sobre el COVID-19; l’aprovat general a tots els alumnes; un presumpte saqueig a un supermercat que, en realitat, és del Black Friday de fa uns quants anys; militars fumigant les ciutats; que la pandèmia del COVID-19 és causada pel 5G…

Com es poden detectar boles sobre el coronavirus

Amb motiu de l’augment de les notícies falses i de les boles que es generen per l’estat de crisi, la Policia Nacional ha elaborat la guia següent contra les notícies falsejades:

Guía fake news Policía Nacional

Com hem dit abans, el que és més important i la primera cosa que cal fer sempre és buscar-ne la font. Hem de comprovar d’on procedeix aquesta informació, qui n’és l’autor. No et cregues tot allò que t’envien per WhatsApp sobre el coronavirus que procedisca d’un “amic metge”..., contrasta la informació abans de traure’n conclusions. El millor consell és que només et fies de fonts oficials o de professionals sanitaris identificats degudament.

Has tornat a rebre una imatge o un àudio i immediatament l’has reenviat sense qüestionar si és verídic? De segur que sí, però ara que ja sabem com frenar una bola, hem d’evitar-ho, sobretot si ens trobem en una crisi sanitària mundial com aquesta.

En aquests temps és molt fàcil deixar-se portar per titulars sensacionalistes que contenen notícies falses i que corren com la pólvora per Internet. Hem de ser responsables i, abans de difondre un contingut, fer una cerca a través de Google per saber si trobem aquesta informació en mitjans oficials. Aquesta és la millor manera de saber si estem davant d’una bola.

Una altra cosa que no acostumem a fer és llegir el text complet. Rebem tanta informació que ens és impossible llegir amb deteniment el que ens envien i només en llegim el titular. A més, si el compartim en les xarxes socials, contribuïm a la desinformació de tota la societat i ens convertim en còmplices.

Informa’t en mitjans de comunicació sòlids, en pàgines d’institucions sanitàries, en els canals oficials del Govern… és la millor manera de combatre les boles que sorgeixen al voltant del coronavirus. Informa-te’n de manera proactiva i, així, quan t’arribe alguna informació falsa, ja sabràs que ho és i podràs desmentir-la acreditant informació oficial.

Les imatges també diuen moltes coses i, si ens en fixem en els detalls, podrem esbrinar si hi ha alguna cosa que no encaixa, perquè solen estar manipulades i, si hiparem atenció,podrem veure-hi les errades. Si veiem un vídeo en què ix molta gent en mànega curta i estem en ple hivern, alerta! Les manipulacions de vídeos són generalment fruit de l’hipertrucatge, en què un programari analitza el material d’origen i n’extrau una part, i després l’insereix i l’adapta en un altre vídeo.

Ara ja saps com es pot detectar una notícia falsejada; si hi tens qualsevol dubte, posa’t en contacte amb les Forces i els Cossos de Seguretat de l’Estat per comunicar-ho. Així ajudaràs a frenar la cadena de bolesi mentides, i evitaràs generar més alarma de la que hi ha sobreel coronavirus.

Escrito el dv., 03/12/2021 - 14:37

Compartir este post

Artículos relacionados

La teua privacitat biomètrica: garantida en l’àmbit financer

La teua privacitat biomètrica: garantida en l’àmbit financer

La tecnologia biomètrica s’empra amb l’objectiu de resguardar la identitat dels clients i evitar qualsevol intent d’usurpació d’identitat o frau. 
El sector financer ha vist un augment en l’ús de dades biomètriques com a mesura de protecció d’identitat i prevenció de dades. Característiques úniques com les empremtes dactilars, el reconeixement facial o la veu s’utilitzen per a identificar i autenticar a cada individu de manera segura. Per aquesta raó, les entitats financeres han implementat aquest tipus de tecnologia amb la finalitat de salvaguardar les dades dels seus clients i previndre casos de suplantació d’identitat i frau. 
 

Descobreix la manera protegir les teues targetes bancàries del carding.

Descobreix la manera protegir les teues targetes bancàries del carding.

El carding és una activitat delictiva en ascens que implica l’adquisició i l’ús il·lícit de targetes bancàries. 


La preocupació pel frau amb targetes bancàries, particularment el carding, va en augment en l’entorn digital. Per a protegir-se d’aquesta amenaça, és essencial seguir directrius de seguretat i utilitzar les mesures aconsellades per Caixa Popular. Juntament amb això, també és important estar al dia de les últimes tendències en carding i les estratègies de prevenció mitjançant recursos en línia de confiança. 
 

Què significa i quina és la funció del SEPA?

Què significa i quina és la funció del SEPA?

El SEPA simplifica les operacions i les transferències internacionals en euros, eliminant obstacles i disminuint les despeses tant per als usuaris com per a les institucions financeres. 


La sigla SEPA significa Àrea Única de Pagaments en Euros en valencià i fa referència a una iniciativa impulsada per les autoritats i les institucions financeres de la Unió Europea. El seu propòsit principal és unificar i simplificar els pagaments en euros als països membres de la zona euro, així com en alguns països no pertanyents a la UE que han optat per adoptar aquest estàndard.