economica

La nostra visió dels mercats el 2022

27 gen. 2022

Article elaborat per Gescooperativo, Sociedad Gestora de Instituciones de Inversión Colectiva del Grupo Caja Rural.

Comencem el 2022 amb dades positives de creixement econòmic, per damunt del potencial en la majoria de les economies desenvolupades, encara que les valoracions de molts actius se situen en nivells rècord. La recuperació econòmica tindrà continuïtat enguany, si bé estarà subjecta a més incertesa. L’augment de la inflació, la possibilitat que sorgisquen noves variants del COVID i l’inici de la normalització de la política monetària amb pujades de tipus i reducció del balanç dels bancs centrals, especialment als EUA, podrien limitar el potencial de revaloració.

El començament de l’any ha estat marcat per les xifres rècord de contagis registrades per la variant Òmicron i per l’anunci de la FED en què es parlava de la possibilitat de reducció del balanç més ràpid del que s’esperava, després d’una pujada de tipus que el mercat està descomptant per al mes de març.

Els inversors esperen una mica més d’inflació, però no xifres alarmants


En l’actual context de mercat, de més inflació i augment dels tipus d’interés a llarg termini, les borses han entrat en una etapa de més volatilitat, després d’un període de revaloració amb escassos episodis de correcció.

En els primers dies de l’any, s’ha vist en les borses una rotació cap a sectors cíclics des dels sectors de creixement i tecnologia, que s’havien beneficiat fins ara d’una política acomodatícia dels bancs centrals. Així doncs, hem vist una certa caiguda en el sector tecnològic als EUA, després d’un fort ral·li, per a donar el relleu a companyies més cícliques, com, per exemple, companyies d’energia, o el sector financer que es beneficiaria de pujades de tipus d’interés.

 

Visió positiva per al 2022


Som optimistes per al 2022, però pensem que l’entorn no serà tan favorable com el que hem viscut el 2021.

Amb vista al conjunt de l’any, preveiem rendibilitats més moderades en la renda variable i més volatilitat, en un entorn d’alça moderada dels tipus d’interés, principalment als EUA. Els bancs centrals intentaran delimitar aquests moviments; els estats estan molt endeutats per l’esforç fiscal que han hagut de fer per eixir d’aquesta crisi i no els permetrà anar-nos-en a interessos molt elevats. Aquest context no és roí per a la renda variable, que, per descomptat, en termes relatius sembla l’actiu més atractiu a llarg termini.

Concretant en els nostres fons, els exposats a la renda variable europea i a renda variable espanyola han començat millor l’any, per contra, altres fons que tenen més exposició a tecnologia o actius de renda fixa de llarga duració com poden ser els fons sostenibles, han començat l’any amb lleugeres retallades.

 

 

La nostra gestora i la sostenibilitat


Entre les àrees amb més potencial de creixement estan les inversions sostenibles, que van experimentar un fort desenvolupament durant la pandèmia i són cada vegada més demanades pels clients.

La nostra gestora, Gescooperativo, disposa d’una gamma de fons sostenibles, que manté un pes significatiu en inversions en companyies que ofereixen solucions per a l’accés i la gestió de l’aigua, que inverteixen en tecnologia, benestar, medi ambient, ecologia o en sectors relacionats amb la nutrició i en la part de renda fixa destinem un percentatge a la inversió en bons verds.

En l’últim any en la gestora es va crear un nou fons, Rural Futur Sostenible, FI que completava la gamma en el perfil més arriscat, dins dels fons registrats d’acord amb l’article 8 del Reglament de Sostenibilitat. Aquest fons, a més d’aplicar criteris ESG a l’hora de seleccionar les inversions, també inverteix en grans tendències actuals, com és la millora de la qualitat de vida, la transformació digital o la descarbonització de l’economia.

La nostra aposta per la sostenibilitat continua enguany, prova d’això és que actualment treballem en la creació en un fons d’impacte sota l’article 9 SFDR, amb tots els reptes que això suposa.

 

 

Escrito el dj., 27/01/2022 - 00:00

Compartir este post

Artículos relacionados

La teua privacitat biomètrica: garantida en l’àmbit financer

La teua privacitat biomètrica: garantida en l’àmbit financer

La tecnologia biomètrica s’empra amb l’objectiu de resguardar la identitat dels clients i evitar qualsevol intent d’usurpació d’identitat o frau. 
El sector financer ha vist un augment en l’ús de dades biomètriques com a mesura de protecció d’identitat i prevenció de dades. Característiques úniques com les empremtes dactilars, el reconeixement facial o la veu s’utilitzen per a identificar i autenticar a cada individu de manera segura. Per aquesta raó, les entitats financeres han implementat aquest tipus de tecnologia amb la finalitat de salvaguardar les dades dels seus clients i previndre casos de suplantació d’identitat i frau. 
 

Descobreix la manera protegir les teues targetes bancàries del carding.

Descobreix la manera protegir les teues targetes bancàries del carding.

El carding és una activitat delictiva en ascens que implica l’adquisició i l’ús il·lícit de targetes bancàries. 


La preocupació pel frau amb targetes bancàries, particularment el carding, va en augment en l’entorn digital. Per a protegir-se d’aquesta amenaça, és essencial seguir directrius de seguretat i utilitzar les mesures aconsellades per Caixa Popular. Juntament amb això, també és important estar al dia de les últimes tendències en carding i les estratègies de prevenció mitjançant recursos en línia de confiança. 
 

Què significa i quina és la funció del SEPA?

Què significa i quina és la funció del SEPA?

El SEPA simplifica les operacions i les transferències internacionals en euros, eliminant obstacles i disminuint les despeses tant per als usuaris com per a les institucions financeres. 


La sigla SEPA significa Àrea Única de Pagaments en Euros en valencià i fa referència a una iniciativa impulsada per les autoritats i les institucions financeres de la Unió Europea. El seu propòsit principal és unificar i simplificar els pagaments en euros als països membres de la zona euro, així com en alguns països no pertanyents a la UE que han optat per adoptar aquest estàndard.