Quines novetats ens han portat els mercats aquesta última setmana?

Article elaborat per Gescooperatiu, Societat Gestora d’Institucions d’Inversió Col·lectiva del Grup de Caixes Rurals.

Definitivament, és un any complex

Els nostres gestors han de bregar amb una situació plena d’incerteses, que els experts en molts aspectes qualifiquen de situació sense precedents. Habitualment, les decisions es basen en previsions; ningú no pot voler conéixer el que pot oferir el futur i, per això, tota decisió d’inversió sempre ha comportat un risc. En la situació actual, aquesta incertesa és agreujada per imponderables molt més destacats que els habituals. Tenim moltes qüestions i dubtes encara pendents de resoldre en relació amb el final d’aquesta pandèmia. Són eficaços els tractaments que es van desenvolupant? Quan arribarà la vacuna? Quant de temps tardarà a poder aplicar-se a escala mundial? Quines seran les seqüeles econòmiques de les mesures preses per a aturar el virus? Serà possible erradicar-lo?… Prendre decisions amb tantes incerteses fa que hàgem de ser més cauts del que és habitual.

El camí cap a la denominada “nova normalitat” és incert. Des del començament de maig, uns quants governs europeus han anat alçant progressivament les restriccions que s’havien imposat a l’activitat productiva i al moviment de ciutadans per frenar l’expansió del COVID-19. El repte més destacat a què s’enfronten ara és buscar l’equilibri entre començar a reactivar les economies i evitar rebrots que podrien derivar en nous confinaments.

Les previsions econòmiques són poc falagueres. La Comissió Europea va publicar el 6 de maig passat les seues pròpies previsions, que anticipen una caiguda del PIB a la Unió Europea del 7,7%. Probablement, els països del sud d’Europa acusaran amb més intensitat l’impacte de la crisi i previsiblement la seua recuperació serà més lenta, perquè són més dependents del sector del turisme. En el cas d’Espanya, la Comissió preveu una caiguda del PIB del 9,4% i una recuperació del 7% l’any 2021. La taxa de desocupació fregaria el 19% l’any 2020 i baixaria al 17% el 2021, mentre que el dèficit es dispararia enguany al 10,1% i es quedaria en el 6,7% l’any que ve.

Haurem d’esperar a veure si n’hi haurà prou amb les mesures que els governs van adoptant per estimular les economies dels seus països. Els programes que s’han aprovat al si de la Unió Europea són, sens dubte, un suport fonamental per a sostindre els mercats de bons; per aquesta banda, hi podem veure una millora durant els últims dos mesos.

L’Eurogrup va activar divendres passat el MEDE, amb la línia de crèdit de 240.000 milions d’euros per a pal·liar els efectes de la pandèmia. Els estats que ho sol·liciten podran rebre un préstec que pot arribar a ser fins al 2% del seu PIB per a cobrir costos sanitaris, lligats a la crisi del coronavirus, fet per a Espanya pot suposar 25.000 milions d’euros. També com a novetat, el 8 de maig, la Comissió Europea va aprovar un pla amb l’objectiu que els estats europeus puguen donar suport a companyies nacionals que hagen experimentat un gran deteriorament pel que fa a la solvència arran de la pandèmia. Aquesta capitalització pública ha de ser l’últim recurs a què puguen recórrer les empreses, que tindrà com a únic objectiu la seua viabilitat i, en el cas que supere el 22% del capital total de la companyia o 250 milions d’inversió, haurà de disposar de l’aprovació de la Comissió Europea. La presència de capital públic en companyies privades queda limitat a sis anys en el cas de les companyies cotitzades i de set per a les no cotitzades. Durant aquest període no es podran repartir dividends, ni recomprar accions i les operacions societàries estaran limitades.

En tot cas, les desavinences entre alguns països de la UE a la crisi de la COVID-19 han generat encara incertesa en mercats i ciutadans. A més, el veredicte del Tribunal Suprem alemany sobre el programa de compra d’actius per part del BCE de l’any 2015 podria arribar a limitar el marge de maniobra del BCE pel que fa a la compra de bons i tindre pitjors conseqüències en països amb situacions fiscals més febles, com ara Itàlia, Portugal o Espanya.

Quina resposta a aquesta situació veiem en els mercats?

En el cas dels mercats de renda fixa, la setmana passada va estar marcada per les tensions tant polítiques com comercials entre els EUA i la Xina. La renda fixa està secundada fortament pels bancs centrals. I, d’acord amb les dades macro que anem coneixent, augmenta la divergència entre les cotitzacions dels actius financers i l’economia real.

Els nivells de referència de les corbes de deute europeu es van moure poc durant la setmana passada. El deute alemany a 10 anys continua situat en el rang (0,52% - 0,55%), mentre que el deute espanyol continua amb el tímid degoteig a la baixa de les seues rendibilitats; el seu bo a 10 anys té una rendibilitat anual del 0,75 % i els bons amb venciment anterior al 2024 tenen rendibilitats negatives.

Als EUA, Powell revifa la por d’una recuperació més lenta de la prevista. En la intervenció que va fer en el Peterson Institute for International Economics, el president de la FED va afirmar que l’abast i la velocitat d’aquesta recessió econòmica no tenen precedents en la història moderna, encara que va descartar, almenys en el curt termini, una baixada dels tipus al terreny negatiu, tal com demanava Trump.

Des de la segona quinzena de març, el comportament de les borses ha sigut dispar, amb els índexs americans, com Standard & Poors i Nasdaq, acostant-se a nivells anteriors a la COVID, especialment l’índex tecnològic que té rendibilitats positives durant l’any. Les borses europees, però, mostren una recuperació més continguda: l’Eurostoxx, amb una recuperació al voltant del 15%, i l’IBEX, al voltant del 10%. A parer nostre, les borses potser han apujat molt ràpidament, la qual cosa ens fa ser també cauts. Aquesta revaloració no està justificada pels beneficis de les companyies, sinó més aïna per la falta d’alternatives d’inversió i perquè el mercat, amb cert optimisme, va descomptant una recuperació excessivament ràpida per a la gravetat de la situació.

La gestió en els nostres fons…

Mirem de buscar companyies generadores de caixa de manera consistent, amb balanços solvents, i això ho trobem en el sector tecnològic, en què hui dia estem sobreponderats en la majoria dels nostres fons.

A escala global, pel que fa a la gestió dels nostres fons, ens situem més defensius amb uns nivells de liquiditat lleugerament superiors al que és habitual. En els fons de renda fixa el pes majoritari de la inversió se situa en deute públic espanyol; en els fons mixtos s’ha reduït l’exposició a high-yield (d’alt rendiment), i també s’han reduït les duracions de les carteres de renda fixa.

Quant als nostres fons mixtos conservadors, van evolucionant raonablement bé, especialment els mixtos internacionals. En el futur, quan comencem a veure l’eixida de la crisi, la recuperació vindrà probablementper mitjà dels mercats internacionals.

En resum, a curt termini continuem veient una situació molt incerta, per això mantenim una gestió prudent, però alhora anem analitzant companyies i l’evolució de la pandèmia persituar-nos, una vegada superada, en inversions atractives a llarg termini que es puguen aprofitar de la recuperació, que de segur arribarà.