18 gen. 2022
El mes de novembre passat va tindre lloc a Glasgow la Cimera del Clima de les Nacions Unides, més coneguda com a COP26. Un esdeveniment que reuneix quasi 200 països per acordar les mesures que es duran a terme per combatre el canvi climàtic que, segons l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts per al Canvi Climàtic, alguns dels canvis experimentats pel planeta són irreversibles.
Què significa COP 26?
COP 26 és el nom designat per a la conferència anual sobre el canvi climàtic que va tindre lloc enguany a Glasgow. Les sigles COP signifiquen Conference of the Parties, traduït al valencià per “conferència de les parts”. Mentre que el número 26 fa referència a l’edició, en aquest cas a la vint-i-sisena.
L’organització de la cimera del clima
Els orígens del que hui coneixem com la Cimera del Clima es remunten al 1992, quan l’ONU va organitzar una convenció per advertir als països participants sobre els efectes de l’home en el medi ambient.
A partir del 1995, les Nacions Unides són les encarregades d’organitzar anualment la COP, que reuneix els principals països per previndre els efectes de l’home en el medi ambient.
Els participants de la COP 26
Més de 190 líders mundials i representants governamentals, empreses i ciutadans es van donar cita el novembre passat en la Conferència de les Parts, COP26, que va tindre lloc a Glasgow.
Un any abans que les Nacions Unides organitzaren la primera Cimera del Clima, ja es van dur a terme les primeres pinzellades per a dissenyar un pla d’acció que reduïra les emissions contaminants i frenara el calfament global. Aquell, 1994, la major part dels països hi accedeix i dona suport a la creació de les cimeres del clima.
A partir del 1995, els països es donen cita de manera anual per revisar les previsions pactades l’any anterior i anar modificant els compromisos de cada país
Les COP més destacades fins hui
Dues cimeres són les que es recorden pel damunt de la resta: la COP3 i la COP21. La primera es va celebrar l’any 97 a Kyoto, i va donar nom al protocol més famós de totes les cimeres, el Protocol de Kyoto. En la segona, la COP21 l’any 2020, va ser quan va tirar avant el famós Acord de París.
La COP3 i el Protocol de Kyoto
El 1997 es va crear el Protocol de Kyoto amb la finalitat de frenar les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. El seu objectiu consistia a reduir un 5% les emissions totals de diòxid de carboni i altres gasos contaminants entre el 2008 i el 2012.
Per desgràcia, el resultat el 2012 no va ser el que s’esperava i un any després, el 2013, es va ampliar el termini fins al 2020 amb l’esperança de complir-lo. En aquests anys, les Nacions Unides van instar els països més industrialitzats a reduir en un 18% les seues emissions de gasos efecte d’hivernacle.
La COP21 i l’Acord de París
El 2015 es va celebrar la COP21 a la capital francesa i hi va tindre lloc la signatura de l’Acord de París. Una fita en la història de les cimeres climàtiques, ja que la totalitat dels participants van acordar reduir les emissions contaminants amb la finalitat de frenar el calfament global.
En concret, les principals potències es van comprometre a impedir la pujada de temperatura mitjana del planeta en 2 graus centígrads en el llarg termini. Cert és que aquest acord no està complint-se i es calcula que el 2040 s’arribarà el límit dels 2 graus centígrads si continuem amb el ritme actual de consum i producció. En l’actualitat, ja hem augmentat la temperatura del planeta en 1,1 graus centígrads.
Resum de la cimera del clima 2021
En la vint-i-sisena edició, la COP de Glasgow tenia com a objectiu aconseguir que els països participants signaren un acord amb mesures concretes per a combatre el canvi climàtic. Finalment, i després de 12 dies de cimera, els quasi 200 països que la conformen es van comprometre a “intensificar esforços”.
En la declaració final, les Nacions Unides van convidar els governs a tornar el 2022 amb plans i objectius més detallats per a frenar les emissions contaminants, així com els països més rics a duplicar la seua contribució per protegir les nacions més vulnerables del canvi climàtic.
No hem d’oblidar-nos que, si d’alguna cosa es va parlar durant la Cimera del Clima, va ser del temps limitat de què disposem per a actuar. Els científics coincideixen que si no frenem el calfament global, els desastres naturals augmentaran la freqüència i la intensitat. No serà fins a la COP 27 que podrem comprovar si les bones intencions que s’han manifestat en aquesta cimera es duen a terme.
Escrito el dt., 18/01/2022 - 00:00
Compartir este post
Artículos relacionados
La teua privacitat biomètrica: garantida en l’àmbit financer
La tecnologia biomètrica s’empra amb l’objectiu de resguardar la identitat dels clients i evitar qualsevol intent d’usurpació d’identitat o frau.
El sector financer ha vist un augment en l’ús de dades biomètriques com a mesura de protecció d’identitat i prevenció de dades. Característiques úniques com les empremtes dactilars, el reconeixement facial o la veu s’utilitzen per a identificar i autenticar a cada individu de manera segura. Per aquesta raó, les entitats financeres han implementat aquest tipus de tecnologia amb la finalitat de salvaguardar les dades dels seus clients i previndre casos de suplantació d’identitat i frau.
Descobreix la manera protegir les teues targetes bancàries del carding.
El carding és una activitat delictiva en ascens que implica l’adquisició i l’ús il·lícit de targetes bancàries.
La preocupació pel frau amb targetes bancàries, particularment el carding, va en augment en l’entorn digital. Per a protegir-se d’aquesta amenaça, és essencial seguir directrius de seguretat i utilitzar les mesures aconsellades per Caixa Popular. Juntament amb això, també és important estar al dia de les últimes tendències en carding i les estratègies de prevenció mitjançant recursos en línia de confiança.
Què significa i quina és la funció del SEPA?
El SEPA simplifica les operacions i les transferències internacionals en euros, eliminant obstacles i disminuint les despeses tant per als usuaris com per a les institucions financeres.
La sigla SEPA significa Àrea Única de Pagaments en Euros en valencià i fa referència a una iniciativa impulsada per les autoritats i les institucions financeres de la Unió Europea. El seu propòsit principal és unificar i simplificar els pagaments en euros als països membres de la zona euro, així com en alguns països no pertanyents a la UE que han optat per adoptar aquest estàndard.