Quines novetats ens ofereixen els mercats?

Article elaborat per Gescooperatiu, Societat Gestora d’Institucions d’Inversió Col·lectiva del Grup de Caixes Rurals.

Hem tancat el primer semestre del 2020, marcat per l’aparició d’un virus microscòpic, que ho ha posat tot “de cap per avall”. Pel que fa als mercats, s’han viscut moments de molt de nerviosisme, amb fortes baixades, que, com vam dir en el seu moment, solen ser preludi de pujades posteriors, com així ha sigut. El mercat va entrar en pànic davant allò desconegut i molts inversors van optar per la liquiditat, i es van perdre les fortes pujades que s’havien donat en els últims mesos.

Quant a l’entorn econòmic, la situació és greu, no es pot dir d’una altra manera. Hi haurà empreses que passen una travessia en el desert i altres que no aconseguisquen arribar al final. Per això ens sembla important imposar una certa cautela i seleccionar les empreses poc endeutades i amb negocis que puguen “conviure” amb les restriccions que ha provocat el virus.

Ultimes notícies sobre el coronavirus…

Pel que fa a la situació de la pandèmia, tenim notícies positives, com l’esforç de tot el sector científic per trobar una vacuna, amb més de 300 en fase d’assaig, i algunes d’elles ja han mostrat resultats esperançadors en les proves amb humans. Però també hi ha notícies negatives, com les dades de nous contagis. La situació és especialment crítica en el continent americà, ara epicentre de la malaltia, amb països molt afectats com el Brasil o algunes zones dels EUA. Quant a Europa, malgrat haver millorat la situació, el virus hi continua actiu i estan apareixent rebrots que obliguen a tancaments parcials i mesures especials en algunes zones, i això fa mal a l’activitat econòmica. Creiem que aquesta serà la tònica fins que es trobe la vacuna i es puga fabricar i aplicar a la major part de la població.

Què esperem a escala macroeconòmica…

La reobertura progressiva de les economies, juntament amb els estímuls constants, contribueixen a la recuperació de l’activitat econòmica. Malgrat l’evolució del virus, tant als Estats Units com a Europa, els índexs de confiança s’han recuperat de manera significativa, fins a situar-se en nivells d’expansió econòmica. Quant a la dada d’ocupació americana, mostra una recuperació sorprenent amb més de 7,5 milions d’ocupacions creades en els 2 últims mesos i fa que la seua taxa d’atur es reduïsca fins a l’11,1% el juny, tot i que encara queda lluny del 3,5% amb què va tancar desembre. Queda per comprovar si aquestes dades encoratjadores poden continuar millorant en el temps, i de manera progressiva es pot anar recobrant l’activitat econòmica prèvia a la Covid.

Encara que l’economia real s’enfronta a incerteses derivades de l’augment de contagis i els rebrots, que podrien retardar la recuperació, el mercat està descomptant una forta recuperació per a finals d’enguany o principis de l’any que ve, pel que sembla obviant alguns esdeveniments que generaran incertesa, com les eleccions a principis de novembre als Estats Units o l’auge de la tensió entre la Xina i els Estats Units. A més, les previsions de l’FMI, el Banc Mundial o la mateixa Reserva Federal són molt negatives, amb una forta reducció del PIB. Per tot això, creiem que la recuperació pot ser més lenta del que el mercat està descomptant, i convé ser prudents, sobretot quan, de manera generalitzada, les mateixes companyies estan sent cautes amb les seues previsions de beneficis per als pròxims trimestres.

Què podem esperar dels actius de renda fixa?

En l’última reunió de la Reserva Federal es van anunciar tipus pròxims al 0% fins que s’observe un creixement sòlid de l’economia americana, i es va demanar més estímuls fiscals. En tot cas, les eleccions de novembre marcaran la pauta de les actuacions per a impulsar la seua economia en els pròxims mesos.

A Europa, les mesures implementades pel BCE amb la compra de més de 500.000 milions d’euros en els programes QE des de març han tingut impacte en el deute públic, i més concretament en els tipus dels bons dels països mediterranis i Portugal. Com a exemple, el deute públic té rendibilitats negatives per a l’inversor que compre un bo amb un venciment inferior al 2027, i espere a la seua amortització. Això demostra les baixes expectatives d’inflació en la zona euro i l’excés de liquiditat que hi ha en el sistema, i que obliga molts inversors a buscar actius amb un perfil de risc més alt del que els agradaria, i així evitar la nul·la o negativa rendibilitat que generen els actius sense risc.

Quant al segment dels bons corporatius, tant amb grau d’inversió com amb pitjor qualitat creditícia, han mostrat una recuperació forta des dels mínims registrats el març; encara que la rendibilitat que acumulen els bons sense grau d’inversió l’any (-5,5%) és inferior a la registrada pels bons de grau d’inversió (-1,25%). En els pròxims dies les companyies publicaran els seus resultats, per la qual cosa preveiem un augment de la volatilitat a mesura que es coneguen.

Què esperem per a la renda variable?

Les borses han continuat la recuperació iniciada des dels mínims de març, malgrat les males dades d’evolució de la pandèmia, les estimacions de creixement lent i l’auge de la tensió entre la Xina i els EUA. Sorprén que hagen recuperat 2/3 de les pèrdues experimentades.

Les borses mundials en mitjana han recuperat un 18%, no obstant això, és significatiu destacar la disparitat en el comportament dels índexs. Mentre que l’S&P americà cedeix un 1,5% l’any, les borses europees registren una caiguda entre l’11% i el 12%, a més el mercat espanyol és el que pitjor s’està comportant, amb un descens del 23,5%. En el costat positiu, destaca l’índex tecnològic Nasdaq 100, que, amb una revaloració del 22,4%, l’any cotitza en màxims històrics.

Quant a les valoracions, han de reflectir les previsions de beneficis de les companyies, i en el trimestre passat moltes empreses van ser incapaces de donar estimacions a l’espera de la tornada a l’activitat econòmica. El consens dels analistes preveu en la publicació dels resultats del 2n trimestre una caiguda del 45% dels beneficis en les empreses que cotitzen en l’S&P, mentre que a Europa es preveu un descens del 59%. Seran clau els comentaris de les companyies a l’hora de publicar els seus resultats del trimestre.

Acabem aquesta anàlisi amb un esdeveniment molt important, la reunió dels caps d’estat de la UE aquest cap de setmana. Els vint-i-set intentaran arribar a un acord sobre el pressupost de la UE a llarg termini i el fons de recuperació econòmica, encara que persisteixen discrepàncies entre estats, per la qual cosa és previsible que la negociació s’allargue en reunions successives. Dilluns veurem un reflex positiu en els mercats si s’aconsegueix un avanç important que porte a l’aprovació del fons de recuperació, però si l’acord s’intueix complicat, es retardaria la recuperació, per la qual cosa els mercats reflectirien aquesta situació amb un augment de la volatilitat.

A tall de resum, els riscos principals que haurem d’afrontar en els pròxims mesos seran: evolució de la pandèmia i la seua repercussió en l’activitat econòmica, disputes pel paquet d’ajudes entre els països nord i sud de la Unió Europa, i les tensions entre els EUA i la Xina.

La gestió en els nostres fons…

La recuperació dels mercats està envoltada d’incerteses, per la qual cosa la cautela en les previsions es trasllada en una gestió prudent dels nostres fons.

L’estratègia d’inversió de la nostra gestora en el curt termini passa per reduir el pes dels actius de risc i una forta diversificació de la cartera per a obtindre rendibilitats positives en els actius que n’oferisquen, sense incórrer en grans riscos.

En renda variable, els nostres fons tenen més posició de liquiditat de l’habitual, per a poder aprofitar un augment de la volatilitat durant els pròxims mesos. A més, mantenim una gran diversificació de la cartera, tant per països com per sectors, amb una mica més de pes als Estats Units, que a l’Eurozona, i en general amb més exposició a la tecnologia i la salut, ja que considerem que aquests sectors eixiran reforçats d’aquesta crisi. En renda fixa hem incrementat el pes en bons corporatius amb bon ràting i venciment pròxim, per reduir el risc i la duració de les carteres.