9 des. 2021
L’auge de les criptomonedes com el bitcoin en els últims anys està propiciant que les entitats bancàries com el Banc Central Europeu o la Reserva Federal dels Estats Units, inicialment poc inclinades a implantar-les, estiguen estudiant la possibilitat d’emetre monedes digitals que s’utilitzarien per ciutadans i empreses com a forma de pagament i en transaccions habituals.
El bitcoin, per exemple, va arribar a un valor de 59.000 dòlars a principis del 2021, demostrant que actualment els inversors són els que volen tindre el poder sobre la destinació dels seus estalvis. En aquest article s’investiga a fons la naturalesa d’aquesta mena de monedes, que podrien revolucionar la manera de comprar o adquirir productes en Internet.
La digitalització és un dels aspectes clau per al desenvolupament i la competitivitat d’empreses i institucions. En el cas de les entitats bancàries, actualment és vital comptar amb serveis actualitzats en aspectes de banca digital, pagament per mòbil o assistència en línia, que permeten als clients tindre tota la llibertat per a fer les seues operacions.
Les monedes digitals: fiables, competitives i regulades
Les monedes digitals o CDBD (central bank digital currency) són una modalitat de diners digitals diferents dels saldos en la reserva tradicional o els comptes de liquidació. El seu origen està en els bancs centrals, que volen emetre-les perquè els usuaris i les empreses puguen formalitzar qualsevol forma de pagament en qüestió de segons.
El principal benefici d’aquest sistema és que permetria aprofitar la tecnologia blockchain, que comparteixen amb les criptomonedes, per a aconseguir que la liquiditat generada en les operacions poguera intercanviar-se de manera segura sense sotmetre’s a les fluctuacions del mercat. El Banc Internacional de Pagaments (BIS) defineix 14 característiques d’aquestes monedes digitals, que tindrien un gran nivell de cobertura legal i estabilitat en el moment de l’emissió.
En primer lloc, tindrien els mateixos valors de conversió i valor que els diners físics, cosa que simplificaria les transaccions. També podrien utilitzar-se per a qualsevol mena de pagament en línia o fora de línia a qualsevol hora. El cost seria baix i quasi nul en els moments de creació i distribució dels diners digitals, però també seria un sistema segur davant de ciberatacs, disrupcions o caigudes del sistema. Finalment, podrien intercanviar-se entre diferents sistemes bancaris, fet que tindria grans avantatges en el moment de pagar durant els viatges o en diferents països.
Aquesta forma de pagament serviria per a combatre l’auge de les criptomonedes, proporcionant un extra de seguretat i legitimitat legal als clients i oferint-los una gran privacitat perquè pogueren completar les seues compres sense que altres persones pogueren interferir en qualsevol moment.
La contrapartida rau en el fet que serien els mateixos bancs centrals els que guardarien les operacions en les seues bases de dades al moment, accedint a informació clau com l’origen de cada moviment o la destinació. Això els ajudaria a descobrir irregularitats i possibles fallades en el sistema, però també provocaria que aquests estigueren desprotegits en el cas que es produïra un frau bancari a gran escala.
L’arribada de les monedes digitals: el desafiament dels bancs centrals
La irrupció del coronavirus, els avanços informàtics i la força del bitcoin són els tres factors que han portat els bancs centrals a fer un pas avant i presentar les primeres proves de les monedes digitals a partir de maig.
El primer país que podria implantar aquest tipus de diners digitals és la Xina. El gegant asiàtic va començar a experimentar amb una iniciativa del 2014, en què feia proves massives en ciutats com Shenzhen, Chengdu o Hangzhou; però serà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Pequín on es comprovarà si els turistes poden allotjar-se en hotels amb les monedes digitals (o el renminbi digital), o fins i tot gaudir dels seus menjars favorits en els restaurants de la ciutat.
El Banc Central Europeu també fa un temps que prepara l’emissió de l’euro digital i les proves començaran a l’estiu. Les 8.000 respostes que va rebre l’enquesta pública sobre aquesta moneda digital ha permés que la institució prepare totes les eines necessàries perquè veja la llum el 2025. Serà el Parlament Europeu el que prendrà l’última decisió, però els dirigents dels països membres ja han garantit el seu vot positiu a la iniciativa.
Un altre dels països asiàtics que ha agafat la davantera és el Japó, que amb el seu renovat ien digital pretén oferir un complement als diners físics en els mesos que estan per vindre. A l’altra banda estaria la Reserva Federal dels Estats Units, que no començarà a tramitar la seua moneda digital fins al tercer trimestre de l’any, aprofitant una tecnologia de codi obert en què ja treballen diferents empreses del sector privat.
La situació és propicia per al naixement d’aquest tipus de diners digitals. Encara que molts especialistes han comparat l’arribada d’aquestes monedes digitals amb una “carrera espacial” o amb la Guerra Freda del segle XXI, la realitat és que els esforços de tots els bancs centrals permetran perfeccionar una forma de pagament directa, còmoda i legal de què es beneficiaran els ciutadans i les empreses de tot el món.
Caixa Popular aposta per la digitalització de la seua entitat
Un dels reptes més importants per a una empresa en els últims anys és la digitalització de la seua activitat. La venda en línia de productes, el contacte amb els proveïdors o les reunions a distància s’han convertit en una cosa habitual, per la qual cosa cal comptar amb eines i serveis que faciliten el procés des del començament.
Aquest és el cas de Ruralvía mi Negocio, l’app mòbil de Caixa Popular que permet a emprenedors, autònoms i empreses gestionar i controlar el seu negoci amb total comoditat. L’aplicació permet organitzar factures, consultar a l’instant l’evolució d’ingressos i despeses o gaudir d’un servei gratuït de multidivisa dissenyat perquè els clients paguen en la seua moneda en qualsevol lloc del món.
L’entitat financera valenciana compta amb molts més serveis i productes que poden ajudar un negoci a internacionalitzar la seua activitat, amb documentació i guies per a conéixer mercats emergents; informació sobre l’entorn jurídic que s’hi trobaran, tramitació d’exportacions o solucions financeres per a qualsevol inconvenient. Aquest formulari posa en contacte les empreses amb els professionals de Caixa Popular, perquè puguen resoldre els seus dubtes i fer els seus primers passos cap a l’exportació.
Escrito el dj., 09/12/2021 - 00:00
Compartir este post
Artículos relacionados

La teua privacitat biomètrica: garantida en l’àmbit financer
La tecnologia biomètrica s’empra amb l’objectiu de resguardar la identitat dels clients i evitar qualsevol intent d’usurpació d’identitat o frau.
El sector financer ha vist un augment en l’ús de dades biomètriques com a mesura de protecció d’identitat i prevenció de dades. Característiques úniques com les empremtes dactilars, el reconeixement facial o la veu s’utilitzen per a identificar i autenticar a cada individu de manera segura. Per aquesta raó, les entitats financeres han implementat aquest tipus de tecnologia amb la finalitat de salvaguardar les dades dels seus clients i previndre casos de suplantació d’identitat i frau.

Descobreix la manera protegir les teues targetes bancàries del carding.
El carding és una activitat delictiva en ascens que implica l’adquisició i l’ús il·lícit de targetes bancàries.
La preocupació pel frau amb targetes bancàries, particularment el carding, va en augment en l’entorn digital. Per a protegir-se d’aquesta amenaça, és essencial seguir directrius de seguretat i utilitzar les mesures aconsellades per Caixa Popular. Juntament amb això, també és important estar al dia de les últimes tendències en carding i les estratègies de prevenció mitjançant recursos en línia de confiança.

Què significa i quina és la funció del SEPA?
El SEPA simplifica les operacions i les transferències internacionals en euros, eliminant obstacles i disminuint les despeses tant per als usuaris com per a les institucions financeres.
La sigla SEPA significa Àrea Única de Pagaments en Euros en valencià i fa referència a una iniciativa impulsada per les autoritats i les institucions financeres de la Unió Europea. El seu propòsit principal és unificar i simplificar els pagaments en euros als països membres de la zona euro, així com en alguns països no pertanyents a la UE que han optat per adoptar aquest estàndard.