Qualsevol gest menut arriba directament als seus beneficiaris

Hui us presentem al nostre company Rafa Luz, natural de Silla, però veí de Rocafort. Treballa en Caixa Popular des de l’any 1997, quan va començar les pràctiques universitàries, va passar posteriorment per unes 12 oficines i actualment és el director en l’oficina del barri d’Orriols, a València.

Rafa col·labora activament amb l’Associació Apahu, que ajuda els xiquets refugiats, principalment xiquets sahrauís.

1. Una frase que et definisca o siga important per a tu.

Gaudeix la vida i sigues feliç. soc dels que pensen que la felicitat està en les coses menudes, no cal buscar-la, està ací, només has de voler veure-la.

2. A què es dedica aquesta entitat?

L’Associació Apahu s’enfoca a l’organització de caravanes solidàries dirigides a l’ajuda de xiquets sahrauís i d’altres països, així com l’organització del programa Vacances en Pau, que porta xiquets de campaments de refugiats a passar l’estiu amb una família.

3. Quan vas iniciar la teua col·laboració amb ells?

L’any 2003 vam començar a col·laborar activament amb Apahu. En el nostre cas, l’inici de la relació va vindre a través de l’acolliment d’un xiquet sahrauí dins del programa Vacances en Pau, amb el qual els xiquets sahrauís venen a Espanya a passar els mesos d’estiu, i després tornen a sa casa. Aquest concepte és cosa que a priori pot semblar roïna, ja que pareix que els ensenyes el caramel de viure a Espanya i després han de tornar als seus campaments de refugiats enmig del desert del Sàhara. Doncs, tot el contrari, ja que, d’una banda els serveix per a poder fer-los cada any unes proves mèdiques en condicions que puguen detectar qualsevol malaltia, i d’altra banda els serveix per a tindre una il·lusió, un futur on poden mirar amb optimisme. De fet, quan arriba el moment de tornar a sa casa, els que ens quedem plorant som nosaltres, ja que ells se’n van amb un somriure d’orella a orella, amb les motxilles carregades de coses i amb un muntó d’històries per a contar a les seues famílies. Apahu també organitza caravanes solidàries que brinden la possibilitat de visitar per Setmana Santa els mateixos xiquets en els campaments de refugiats on estan instal·lats, a Tindouf (Algèria), en el desert del Sàhara, cosa que suposa també una experiència increïble. D’una banda per veure com poden viure-hi més de 175.000 persones des de fa més de 40 anys, enmig del no-res, i vivint bàsicament de l’ajuda humanitària que reben; i d’altra banda viure l’experiència de conviure amb “el teu xiquet” durant una setmana en el seu ambient quotidià, amb la seua família, els seus amics, a sa casa.

4. En què consisteix aquesta col·laboració?

En el nostre cas vam tindre la sort de gaudir durant 5 anys de Matamulana (Mata per als amics), que ens va portar bojos tots aquests estius, de dalt a baix, sense parar. I després vam tindre Mohamed durant dos anys més, un altre terratrémol. Normalment solen vindre a partir de l’edat de 7 anys, fins que en compleixen 12. Ara ja ens dediquem més a fer donatius a l’associació quan organitzen campanyes enfocades a aquestes activitats, o quan ocorre alguna catàstrofe natural en la zona que requereix ajuda econòmica. Enguany Matamulana ha pogut vindre a Espanya ja a poder quedar-se a Vitòria amb uns familiars, de manera que continuem ajudant-lo en el que podem.

5. Què t’aporta a tu fer aquest voluntariat?

Doncs, com és lògic, aquesta part solidària, d’ajuda, de fer-te sentir bé, d’aportar el teu granet d’arena. És clar que no acabarem de hui per a demà amb aquestes coses, però cal ajudar-hi, cadascú en la seua mesura, perquè al final parlem de xiquets vivint en condicions molt dures, i qualsevol gest menut arriba directament als seus beneficiaris. Fins i tot personalment opine que també és molt beneficiós conéixer personalment a qui arriben les teues ajudes, li poses cara. És una cosa molt bonica i especial.

Moltes gràcies per les teues respostes Rafa, i també per la teua tasca i implicació amb causes socials. En Caixa Popular portem la solidaritat en l’ADN i estem molt orgullosos que els nostres treballadors compartisquen i promoguen els nostres mateixos valors.