Quatre passos clau per a un pla d’exportació efectiu

3 des. 2021

En el desenvolupament d’un bon pla d’exportació no hi ha un procediment estàndard a seguir, no obstant això, durant el procés serà decisiu considerar les particularitats de cada empresa o sector, detallant de manera clara com és l’empresa, cap a on va, per què i com ho farà.

Resumim en quatre passos les bases que detalla Salvador Mercado perquè una empresa es llance al mercat internacional de manera reeixida (Comerç Internacional 1, Editorial Limusa)

Primer pas de pla d’exportació: com és la teua empresa?

En primer lloc, hem de conéixer la situació actual de la nostra organització, responent a una sèrie de preguntes:

  • Quin lloc ocupem en el mercat en què es localitza?
  • Quins són els nostres canals de distribució?
  • Com són els nostres clients?
  • A quines estratègies de promoció solem recórrer?
  • Quina competència tenim?
  • Quina és la nostra posició?

Després d’aquesta anàlisi, intentem definir les fortaleses i febleses de la nostra empresa. En aquest moment, alguns analistes recomanen incloure objectius a llarg i curt termini, si comptem amb antecedents d’un pla de negocis d’exportació, seria molt recomanable.

 

Segon pas de pla d’exportació: on exportarem?

En aquest pas, i segons recull S. Mercado, el pla ha d’identificar i reflectir les oportunitats comercials que beneficiarien l’empresa als països en què vol vendre, mitjançant una anàlisi d’investigació del producte mateix i del mercat potencial.

D’aquesta manera, valorarem els diferents mercats d’interés i optarem pels que ens resulten més interessants. Conéixer i analitzar el comportament d’aquests mercats és essencial. Per a aconseguir-ho, caldrà fixar-se en diferents aspectes:

  • El perfil del país
  • El comportament del consumidor
  • L’entorn comercial i els indicadors econòmics
  • Les oportunitats i les amenaces que ofereix el país
  • Els canals de distribució
  • Les barreres aranzelàries

 

Tercer pas del pla d’exportació: comparar els mercats i seleccionar l’idoni

El tercer pas suposaria valorar la competitivitat internacional de la nostra empresa i dels nostres productes o serveis. Analitzem i comparem les fortaleses i febleses tant de la nostra empresa com les dels nostres competidors en cada mercat potencial amb la finalitat d’identificar les barreres d’entrada.

Després d’haver recaptat la informació sobre els mercats en el primer pas, seleccionarem els més adequats al nostre producte i que oferisquen més potencial de creixement per al nostre negoci.

 

Quart pas del pla d’exportació: pla d’acció

Després de reunir la informació dels tres passos anteriors, identifiquem i acordem quines accions optimaran el rendiment de la nostra empresa en els nous mercats.

Es tracta de la conclusió al pla d’exportació: crear un pla d’acció que definisca com actuarem. Per assegurar l’èxit de la nostra activitat exportadora, és molt important la creació d’un cronograma amb les diferents accions a implantar, incloent-hi les dates límit i enumerant les necessitats tant financeres, logístiques, de recursos humans, legals, etc.

En aquest apartat cal analitzar:

  • Els tràmits necessaris en el mercat internacional.
  • El preu del producte que es comercialitzarà.
  • Les dates de lliuraments i els pagaments.
  • Els Termes de Comerç Internacional, INCOTERMS o regles internacionals que determinen l’abast de les clàusules comercials del contracte de compravenda.
  • Temes de logística, penalitzacions o sancions en cas d’incompliments.

 

Amb totes les variables anteriors detallades i analitzades, no hi ha dubte que desenvolupar degudament un pla d’exportació no sols ajuda des d’un punt de vista comercial, sinó que permet a l’empresa analitzar la seua situació, i generar més participació, per ser conscients de les seues possibilitats i anticipar-se a possibles amenaces.

L’autora canadenca Danielle LaPorte afirmava que «planificar per a l’èxit et farà encara més creatiu». Aquest és només un motiu més per a implementar el nostre pla d’acció per a exportar un producte amb èxit.

 

 

Escrito el dv., 03/12/2021 - 14:45

Compartir este post

Artículos relacionados

La teua privacitat biomètrica: garantida en l’àmbit financer

La teua privacitat biomètrica: garantida en l’àmbit financer

La tecnologia biomètrica s’empra amb l’objectiu de resguardar la identitat dels clients i evitar qualsevol intent d’usurpació d’identitat o frau. 
El sector financer ha vist un augment en l’ús de dades biomètriques com a mesura de protecció d’identitat i prevenció de dades. Característiques úniques com les empremtes dactilars, el reconeixement facial o la veu s’utilitzen per a identificar i autenticar a cada individu de manera segura. Per aquesta raó, les entitats financeres han implementat aquest tipus de tecnologia amb la finalitat de salvaguardar les dades dels seus clients i previndre casos de suplantació d’identitat i frau. 
 

Descobreix la manera protegir les teues targetes bancàries del carding.

Descobreix la manera protegir les teues targetes bancàries del carding.

El carding és una activitat delictiva en ascens que implica l’adquisició i l’ús il·lícit de targetes bancàries. 


La preocupació pel frau amb targetes bancàries, particularment el carding, va en augment en l’entorn digital. Per a protegir-se d’aquesta amenaça, és essencial seguir directrius de seguretat i utilitzar les mesures aconsellades per Caixa Popular. Juntament amb això, també és important estar al dia de les últimes tendències en carding i les estratègies de prevenció mitjançant recursos en línia de confiança. 
 

Què significa i quina és la funció del SEPA?

Què significa i quina és la funció del SEPA?

El SEPA simplifica les operacions i les transferències internacionals en euros, eliminant obstacles i disminuint les despeses tant per als usuaris com per a les institucions financeres. 


La sigla SEPA significa Àrea Única de Pagaments en Euros en valencià i fa referència a una iniciativa impulsada per les autoritats i les institucions financeres de la Unió Europea. El seu propòsit principal és unificar i simplificar els pagaments en euros als països membres de la zona euro, així com en alguns països no pertanyents a la UE que han optat per adoptar aquest estàndard.