7 des. 2021
El 14 de desembre passat, Joe Biden es va proclamar oficialment guanyador en les eleccions que el situaven com el nou president dels Estats Units. Amb ell s’obri una nova etapa a la Casa Blanca que deixa arrere un govern ple de picabaralles comercials amb els mercats de mig món i que afecta de manera directa el comerç exterior i les oportunitats de negoci a Espanya..
No s’espera un canvi ràpid en l’acció de la nova Administració Biden. No obstant això, hi ha moltes esperances posades per part dels analistes en el fet que hi haurà un canvi en les formes amb vista al futur.
El perfil del nou president nord-americà, tolerant i dialogant
El nou president de l’economia global més gran fa 40 anys que es dedica a la Cambra de Representants i al Senat, en una tasca de veterà que l’ha dut a conéixer tots els processos administratius al detall. Va ser vicepresident durant els mandats de Barack Obaga, per la qual cosa s’espera que la seua gestió siga moderada i centrista, fet que genera grans expectatives per al mercat espanyol.
La realitat del comerç exterior des de la Comunitat Valenciana als EUA
La possible millora de les relacions amb els Estats Units tindria una incidència molt positiva en les xifres comercials nacionals i en les operacions des de la Comunitat Valenciana.
De fet, segons les dades publicades per l’ICEX Exportació i Inversions, el país nord-americà és el tercer client mundial de la Comunitat Valenciana, per darrere d’Alemanya i França. A més, en els primers deu mesos del 2020, va escalar dues posicions en el rànquing de països exportadors i va avançar el Regne Unit i Itàlia. Entre els principals productes exportats des de la Comunitat Valenciana als EUA destaquen automòbils, convertidors estàtics, plaques i rajoles de ceràmica i motors.
Pel que fa a les importacions de productes des dels EUA a la Comunitat Valenciana destaquen les caixes de canvi de vehicles, ametles sense corfa, acumuladors elèctrics, pistatxos i anous. En aquest sentit, entre gener i octubre del 2020 s’ha acumulat un increment interanual del valor de les importacions des dels EUA a la Comunitat Valenciana i es posicionen en el tercer proveïdor mundial, per darrere de les compres fetes a la Xina i Alemanya, i guanya posicions davant d’Itàlia, França i el Regne Unit.
La història dels aranzels, de Trump al present
El principal inconvenient en les relacions dels Estats Units i la Unió Europea ha sigut, durant anys, la situació dels aranzels. L’executiu de Trump ha dut a terme moltes mesures proteccionistes, que han suposat un encariment fins al 25% del preu original per als productes espanyols en el seu mercat.
Un dels antecedents el trobem en la decisió que va prendre el Govern de l’empresari nord-americà de beneficiar Airbus, el constructor aeronàutic europeu, davant Boeing. D’aquesta manera, productes essencials per a l’economia espanyola com el vi, les taronges, el formatge o l’oli són els grans perjudicats, perquè trobaven més barreres encara per a entrar als EUA, ja que el país s’emportava més del 20% dels ingressos de les nostres principals empreses. A l’agost del 2020, per a més inri, el govern de Trump defensava i prolongava els aranzels en el temps.
Va ser al novembre que la Unió Europea va decidir que no abaixaria veles i entraria en la baralla, amb ànim de sufocar el foc un temps més tard. Brussel·les va anunciar aranzels, després de rebre l’aprovació de l’Organització Mundial de Comerç, per valor de 4000 milions de dòlars contra els productes americans. De totes maneres, tal com defensaven els organismes europeus, seguia en peu el pacte per a una retirada simultània dels gravàmens.
El president de l’Associació d’Exportadors d’Oliva va afirmar en Radio Nacional que l’arribada de l’era Biden suposa un motiu d’alegria per a molts agricultors. “Amb ella”, afirma, “s’obri un escenari favorable, davant del que ha proposat el govern republicà durant aquests anys”.
L’eurodiputada socialista Inmaculada Rodríguez-Piñero mostrava reticències en TVE, afirmant que “el tema aranzelari porta més temps, perquè no és possible oblidar aquest American first (els americans, primer de tot) que és propi de la idiosincràsia americana, ho va ser amb Obaga i ho ha sigut amb Trump¨. No obstant això, la política d’esquerres afirma que hi ha molts punts en què es pot avançar, i altres que es poden reconduir en benefici de l’economia espanyola.
La gran dificultat per a Joe Biden és trobar un equilibri entre la política interior i l’exterior, en una època en què ha de donar prioritat a la crisi sanitària provocada per la incidència del coronavirus. Segons Uri Dadush i Guntram B Wolff, analistes de Brussel·les, la prioritat número u del nou president serà calmar els focus interns, per generar “oportunitats per a acords parcials” amb altres mercats.
Les dues oportunitats de negoci per a Espanya: energies renovables i infraestructures
Això serà una gran oportunitat per a Espanya, tal com afirma la ministra d’Afers Exteriors Arancha González Laya, perquè hi haurà una possibilitat de “reinicialitzar (o reprendre) les relacions amb els Estats Units en assumptes com els aranzels”.
Les energies renovables, en el marc de la transició energètica, seran una de les grans oportunitats de negoci per a les grans empreses espanyoles. Joe Biden ha insistit diverses vegades que reprendrà l’Acord de París que el govern de Donald Trump va desestimar al gener del 2017. Algunes firmes, com Iberdrola o Endesa, fermes defensores dels productes i els serveis espanyols en el mercat nord-americà, trobaran en aquesta actitud positiva un filó per introduir les seues mesures sobre energies renovables.
Pel que fa a les infraestructures, Biden intentarà començar l’ambiciós pla que els EUA tenen pendent des de l’Administració Trump per a reconstruir el país des dels fonaments. Algunes empreses espanyoles, com ara ACS, ja han sigut anomenades per a adjudicacions com l’ampliació de l’aeroport de Sant Diego. S’espera que cada vegada més companyies europees de tota mena puguen exportar els seus serveis fins a l’horitzó nord-americà.
En resum, l’arribada de Joe Biden a la Casa Blanca pressuposa una aposta pel diàleg i l’enteniment en matèria de comerç exterior. Espanya és un dels països que més expectatives té posades en la nova Administració nord-americana, per aconseguir una comunicació fluida que beneficie les seues activitats i supose una reducció contínua dels aranzels que tants efectes negatius han provocat en la seua activitat.
Escrito el dt., 07/12/2021 - 11:51
Compartir este post
Artículos relacionados

La teua privacitat biomètrica: garantida en l’àmbit financer
La tecnologia biomètrica s’empra amb l’objectiu de resguardar la identitat dels clients i evitar qualsevol intent d’usurpació d’identitat o frau.
El sector financer ha vist un augment en l’ús de dades biomètriques com a mesura de protecció d’identitat i prevenció de dades. Característiques úniques com les empremtes dactilars, el reconeixement facial o la veu s’utilitzen per a identificar i autenticar a cada individu de manera segura. Per aquesta raó, les entitats financeres han implementat aquest tipus de tecnologia amb la finalitat de salvaguardar les dades dels seus clients i previndre casos de suplantació d’identitat i frau.

Descobreix la manera protegir les teues targetes bancàries del carding.
El carding és una activitat delictiva en ascens que implica l’adquisició i l’ús il·lícit de targetes bancàries.
La preocupació pel frau amb targetes bancàries, particularment el carding, va en augment en l’entorn digital. Per a protegir-se d’aquesta amenaça, és essencial seguir directrius de seguretat i utilitzar les mesures aconsellades per Caixa Popular. Juntament amb això, també és important estar al dia de les últimes tendències en carding i les estratègies de prevenció mitjançant recursos en línia de confiança.

Què significa i quina és la funció del SEPA?
El SEPA simplifica les operacions i les transferències internacionals en euros, eliminant obstacles i disminuint les despeses tant per als usuaris com per a les institucions financeres.
La sigla SEPA significa Àrea Única de Pagaments en Euros en valencià i fa referència a una iniciativa impulsada per les autoritats i les institucions financeres de la Unió Europea. El seu propòsit principal és unificar i simplificar els pagaments en euros als països membres de la zona euro, així com en alguns països no pertanyents a la UE que han optat per adoptar aquest estàndard.